Els orígens del CE Llinars es remunten a la Primera Guerra Mundial. En els anys del conflicte, el jove de llinars Emili Codina Fradera, conegut com en Miliu de Can Guinart, va anar a la botiga de Can Nogueres preguntant si tenien mitges negres de punt anglès per a dones grans. La mestressa li va dir que sí i li va demanar si les volia per a una comparsa de Carnaval. Però en Miliu li va explicar que eren per un nou esport que es deia foot-ball i que volia 11 parells de mitges, però fent una gira al capdamunt posant-li dues betes blanques. El següent diumenge es va jugar el primer partit de futbol a l’improvisat camp de la plaça Santa Maria, amb dos arbres amb una corda lligada d’un a l’altre que feien de porteria, mentre que Can Genís servia de vestidor. Algun vidre trencat per una pilotada va convèncer que s’havia de buscar un altre terreny. Un terreny on ara hi ha l’escola Salvador Sanromà es va convertir en el primer camp on el Llinars va jugar fins 1918. El primer president de l’entitat va ser Domènec Pujol.

Des de llavors el Llinars ha jugat en diferents ubicacions, fins que el 1970 s’inaugurava l’actual, el camp Joan Misser i Coll. El 1939 es va reprendre el futbol després del parèntesi de la Guerra Civil. Posteriorment es va entrar en un període d’alts i baixos; als anys 40 es coneixia el Llinars com a Colòmbia, ja que aquest país no era de la FIFA i el Llinars no estava inscrit a la Federació Catalana.

L’any 1959 va començar una nova època, que es va convertir en una de les més brillants, amb l’arribada de Joan Misser i Coll a la presidència, que va donar una forta empenta al club. Durant el seu mandat es van dissenyar les samarretes que es mantenen fins ara. Misser va voler aglutinar en el CE Llinars totes les entitats esportives del poble, amb la Societat de Caçadors, el CB Llinars, l’OCELL i d’handbol. El 27 d’agost de 1977 se li va fer un homenatge i la Federació Catalana de Futbol li va atorgar la medalla de plata pels mèrits vers el futbol. El 21 de setembre de 1980 Misser va presentar la dimissió.

TEMPORADA 1971/1972

Els aficionats més veterans recorden la temporada 1971/1972 com una de les més reeixides de la història del club. El primer equip va aconseguir el retorn a Primera després de 31 victòries, 5 empatats i 2 derrotes, amb 129 gols a favor i amb un gran Josep Reixach –germà del jugador del Barça Carles Reixach–, autor de 69 gols.

En els seus millors anys, i amb molt jugadors de fora de Llinars, el primer equip havia arribat a jugar diverses temporades a l’aleshores anomenada Primera Regional, en què es va enfrontar a clubs potents com Guíxols, Masnou, Lloret, Seu d’Urgell, Palamós o Blanes. Actualment el CE Llinars és presidit per Salvador Montané i el club té 14 equips de diverses categories, amb el primer equip a Tercera Territorial i amb un equip femení.